El Conveni de Doble imposició d’Andorra amb França

El Conveni per evitar la Doble Imposició (CDI) signat entre França i Andorra, en vigor des del juliol del 2015, ha marcat un abans i un després en les relacions fiscals entre ambdós països. Aquest tractat no només evita que una mateixa renda sigui gravada dues vegades, sinó que també ofereix seguretat jurídica a empreses, inversors i contribuents amb vincles econòmics entre els dos territoris.

En un context on la fiscalitat internacional està sota escrutini, el CDI Andorra-França es posiciona com una eina clau en la planificació fiscal transfronterera i en la consolidació d’Andorra com a jurisdicció cooperativa i segura per a la inversió estrangera.

Què cobreix el CDI entre França i Andorra?
L’acord segueix el model de l’OCDE i s’aplica a persones físiques i jurídiques residents en un o ambdós Estats signants. Cobreix els principals impostos sobre la renda:

• A França: IRPF, impost sobre societats, impostos sobre rendes mobiliàries i similars.
• A Andorra: IRPF, impost sobre societats i IRNR.

El seu objectiu és evitar la doble imposició legal i econòmica, prevenir l’evasió fiscal i promoure l’intercanvi d’informació.

Un dels aspectes més rellevants del CDI és la determinació de la residència fiscal quan un contribuent podria ser considerat resident en ambdós països. L’article 4 del conveni estableix un sistema de desempat basat en criteris progressius:

1. Habitatge permanent disponible.
2. Centre d’interessos vitals (vincles personals i econòmics).
3. Residència habitual.
4. Nacionalitat.
5. Procediment amistós entre les autoritats fiscals si persisteix el conflicte.

Aquest marc és especialment rellevant per a professionals, directius o emprenedors que reparteixen la seva vida i activitat entre Andorra i França.

Repartiment de potestats fiscals: on tributa cada renda?
El CDI distribueix el dret a gravar diferents rendes entre ambdós Estats. Alguns exemples destacats:

• Rendes immobiliàries (Art. 6): tributen al país on es troba l’immoble.
• Dividends (Art. 10): retenció màxima del 15%, o del 5% si hi ha una participació mínima del 10% entre societats.
• Interessos (Art. 11): tributació compartida, amb límit del 10% al país d’origen.
• Cànons (Art. 12): retenció màxima del 5%, afavorint la cessió d’intangibles.
• Guanys patrimonials (Art. 13): tributen al país del bé o, si no és possible, al de residència del venedor, amb excepcions.

Aquestes normes permeten als contribuents optimitzar la seva càrrega fiscal dins d’un marc legal i transparent. D’altra banda, existeixen els següents mètodes per evitar la doble imposició:

• França aplica el mètode d’imputació: permet deduir l’impost pagat a Andorra fins a un límit.
• Andorra concedeix una exempció sobre rendes ja gravades a França, sempre que es compleixin les condicions del conveni.

Aquest doble mecanisme garanteix que els contribuents no vegin duplicada la seva càrrega fiscal en operar entre ambdós països.

Clàusules antiabús i transparència fiscal
El CDI conté disposicions per evitar un ús fraudulent o artificial del tractat. Per exemple:

• Es neguen els beneficis del conveni si s’estructura l’activitat amb l’únic propòsit de reduir impostos.
• L’article 26 reforça l’intercanvi d’informació fiscal entre ambdues jurisdiccions, conforme als estàndards de l’OCDE.

Això permet detectar inconsistències o estructures agressives, sense comprometre la confidencialitat legal del contribuent.