Reptes de l’Exit Tax i la migració fiscal de França cap a Andorra

En un context de creixent mobilitat internacional i planificació fiscal transfronterera, els governs han reforçat els seus mecanismes per evitar l’erosió de les seves bases tributàries. En aquest escenari, França ha implementat un règim conegut com a Exit Tax, dissenyat per dissuadir la sortida fiscal i salvaguardar la recaptació derivada de plusvàlues latents.

Què és l’Exit Tax?

L’Exit Tax és un impost de sortida que s’aplica sobre les plusvàlues latents. Va ser introduït el 2011 a França i reformat en diverses ocasions. La seva funció principal és gravar aquestes plusvàlues latents sobre determinats actius financers quan un contribuent trasllada la seva residència fiscal fora del territori francès.

Inspirat en models similars aplicats a Alemanya o als Països Baixos, l’objectiu de l’Exit Tax és evitar que persones físiques es traslladin a jurisdiccions amb fiscalitat més avantatjosa, com Andorra, per enajenar els seus actius i eludir el pagament de l’impost sobre les plusvàlues a França. En aquest sentit, tant el Consell d’Estat francès com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea han confirmat la compatibilitat de l’Exit Tax amb la lliure circulació de persones dins de l’espai europeu, sempre que es garanteixi un ajornament efectiu i no discriminatori.

Àmbit d’aplicació

Aquest impost de sortida afecta persones físiques que compleixin els requisits següents:

• Residència fiscal prèvia: haver estat resident fiscal a França durant almenys sis dels deu anys anteriors al canvi de domicili.
• Importància dels actius: posseir, en el moment del trasllat, participacions significatives en empreses valorades en més de 800.000 euros, o una participació directa o indirecta d’almenys el 50 % del capital social d’una entitat.

Els actius subjectes a l’Exit Tax inclouen accions, participacions, valors mobiliaris, drets vinculats a opcions sobre accions i beneficis derivats de plans d’accions gratuïtes.

Pel que fa a la base imposable, es calcula sobre la plusvàlua latent, és a dir, la diferència entre el valor de mercat dels actius en el moment del trasllat i el seu valor d’adquisició o valor fiscal inicial. La tributació es realitza segons el règim general de plusvàlues mobiliàries, ja sigui mitjançant la flat tax del 30 % (que comprèn un 12,8 % d’IRPF i un 17,2 % en càrregues socials) o, si així s’opta, a través del règim progressiu de l’impost sobre la renda, amb possibilitat d’aplicar reduccions per tinença prolongada dels actius.

Ajornament del pagament

Un dels aspectes més rellevants del règim de l’Exit Tax és la possibilitat d’ajornar el pagament de l’impost:

• Trasllats dins de la UE o cap a països amb acords d’assistència administrativa amb França: l’ajornament és automàtic i no requereix garanties.
• Trasllats cap a tercers països: l’ajornament està condicionat a la constitució de garanties adequades, com avals bancaris o hipoteques, per assegurar el pagament potencial de l’impost.

L’ajornament es manté mentre no es materialitzi la plusvàlua (per venda, donació, defunció o transferència a estructures opaques com trusts). En cas de retorn a França dins dels cinc anys posteriors a l’expatriació (dos anys per a sortides posteriors a l’1 de gener de 2019), i sempre que no s’hagi realitzat la plusvàlua, l’impost pot quedar exempt.

La Llei de Finances de 2019 de França va reduir el període de vigilància fiscal de 15 a 2 anys (o a 5 anys si el valor dels actius supera els 2,57 milions d’euros), buscant un equilibri entre competitivitat fiscal i control davant pràctiques abusives.

Claus per a una planificació fiscal eficient

Per a aquells que considerin traslladar la seva residència fiscal fora de França, i especialment al Principat d’Andorra, és imprescindible anticipar les implicacions de l’Exit Tax mitjançant una planificació fiscal i patrimonial rigorosa. Algunes recomanacions clau inclouen:

• Avaluar amb precisió la valoració dels actius subjectes a l’impost.
• Determinar l’aplicabilitat de l’ajornament automàtic o la necessitat de garanties.
• Planificar la possible realització d’actius al nou país de residència.
• Analitzar els convenis bilaterals de doble imposició aplicables.
• Comptar amb assessorament legal i fiscal especialitzat abans d’efectuar el trasllat.

El règim de taxa de sortida de França (Exit Tax) reflecteix una tendència internacional cap a una fiscalitat més estricta per a persones amb alt patrimoni i mobilitat global. Tot i que ha experimentat certes flexibilitzacions, continua sent un element determinant en qualsevol estratègia d’expatriació.

Amb una comprensió adequada de la normativa i un assessorament expert, és possible estructurar una relocalització cap a jurisdiccions com el Principat d’Andorra de manera eficient, evitant contingències fiscals i assegurant el compliment normatiu.