Andorra i Espanya: claus de la residència fiscal

La residència fiscal és un concepte fonamental en la planificació patrimonial i tributària internacional, especialment en contextos de mobilitat com el d’Andorra i Espanya. Determina en quin país una persona ha de tributar pels seus ingressos globals i pel seu patrimoni. Per això, entendre els criteris i mecanismes per anul·lar la residència fiscal a Espanya i establir-la legalment a Andorra és clau per evitar sancions i garantir la seguretat jurídica.

A continuació, abordem els requisits legals per canviar la residència fiscal, els riscos d’una doble residència, la validesa del certificat andorrà i la resolució de conflictes fiscals mitjançant el CDI.

Requisits per adquirir la residència fiscal a Andorra

Per obtenir la residència fiscal efectiva a Andorra, la legislació local exigeix complir almenys un dels criteris següents:

Estada mínima de 183 dies al territori andorrà durant l’any natural. Les absències esporàdiques no es descompten, llevat que s’acrediti la residència fiscal en un altre país.

Centre d’interessos econòmics a Andorra, com el lloc principal on es desenvolupen activitats econòmiques o es concentra el patrimoni.

Presumpció familiar: si el cònjuge no separat legalment o els fills menors resideixen a Andorra, també es presumeix la residència fiscal.

Cal destacar que disposar d’una residència activa a Andorra (administrativa) no és suficient si no es compleixen els requisits fiscals. El lliure trànsit entre Espanya i Andorra, regulat pel Conveni de 2003 amb França, pot dificultar la prova de l’estada efectiva.

El centre d’interessos econòmics: un concepte clau

Tant Andorra com Espanya utilitzen el criteri del centre d’interessos econòmics per determinar la residència fiscal. Aquest concepte inclou:

• El lloc on es generen les rendes.
• La residència del pagador.
• La gestió d’activitats professionals o empresarials.
• La ubicació del patrimoni o les principals despeses personals.

En aquest context, cal evitar estructures interposades (com societats instrumentals) amb l’únic objectiu de simular un trasllat fiscal, ja que l’Agència Tributària espanyola podria impugnar la residència fiscal a Andorra per motius substancials.

Què passa si mantens vincles personals a Espanya?

Una persona que resideix a Andorra i que, a més, conserva habitatge habitual, família o negocis a Espanya pot ser considerada resident fiscal a Espanya a efectes del Conveni de Doble Imposició (CDI).

L’article 4 del CDI entre Espanya i Andorra estableix un sistema jeràrquic per resoldre disputes:

• Habitatge permanent.
• Centre d’interessos vitals (familiars i econòmics).
• Residència habitual.
• Nacionalitat.
• Acord entre autoritats fiscals competents.

Aplicació del CDI i jurisprudència clau

En cas de doble residència fiscal, s’aplica el CDI. El Tribunal Suprem espanyol (Sentència de 12/06/2023) estableix que, si existeix un CDI, les autoritats espanyoles han d’aplicar els seus criteris i no poden basar-se únicament en la legislació interna.

A més, el certificat de residència fiscal andorrà (vàlid durant 12 mesos) té plena validesa davant d’Espanya. L’AEAT no pot invalidar-lo unilateralment. Qualsevol discrepància s’ha de resoldre mitjançant el procediment amistós previst al CDI.

Com canviar la residència fiscal a Andorra legalment

El trasllat fiscal a Andorra exigeix una estratègia clara, legalment sòlida i alineada amb els elements següents:

• Documentació precisa de l’estada a Andorra (183 dies).
• Revisió de vincles personals i familiars.
• Justificació del centre d’interessos econòmics.
• Obtenció i renovació del certificat fiscal andorrà.
• Assessorament professional en fiscalitat internacional i aplicació del CDI.