Andorra i la Unió Europea: cal un acord estratègic?

El procés actual per a l’adopció d’un nou marc de relacions amb Europa per part del Principat d’Andorra representa l’etapa final d’un camí iniciat fa més de tres dècades. Per això, per fer una anàlisi completa, cal primer remuntar-se als antecedents d’un possible acord.

De manera esquemàtica, la primera fase comença a finals dels anys vuitanta amb les negociacions per a l’adopció d’un acord amb la Comunitat Econòmica Europea. Aquesta etapa es caracteritza, principalment, per l’establiment d’una unió duanera parcial com a element més destacat, coincidint, de manera casual o causal, amb l’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea l’any 1986, en què es reclamava un protocol específic per la seva frontera amb Andorra.

Des d’aquell moment, Andorra queda situada entre dos estats membres de la Unió Europea. Aquest fet va propiciar, sens dubte, l’inici de negociacions amb la Comunitat Europea per definir el paper d’aquest microestat entre dos referents de la Unió.

La segona fase s’impulsa durant la primera dècada del segle XXI, quan Andorra aspira a aprofundir les relacions amb la UE en àmbits com l’educació o el medi ambient, entre d’altres. Aquest procés culmina amb l’Acord de Cooperació i l’Acord en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi, tots dos del 2004.

Després de la crisi financera del 2008, Andorra ha d’afrontar suggeriments internacionals dins la UE per promoure un nou mecanisme d’intercanvi d’informació fiscal. Això suposa la fi del secret bancari i, alhora, exigeix que l’Estat iniciï un procés d’obertura econòmica i homologació internacional. Aquest escenari propicia l’Acord Monetari del 2011, que afecta el sector financer i el blanqueig de capitals, així com l’acord relatiu a l’intercanvi d’informació de comptes financers signat el 2016.

Els fets esmentats, en el seu conjunt, impulsen finalment diversos convenis bilaterals per evitar la doble imposició, la inèrcia dels quals s’ha mantingut en el temps. Actualment, Andorra té vigents 17 convenis per evitar la doble imposició.

En el procés d’aproximació a Europa, el moment actual correspon a la redacció dels acords polítics assolits, que donaran forma al text de l’acord marc d’associació. És a dir, s’inicia una quarta fase, marcada principalment per la participació d’Andorra en el mercat interior europeu.